“És una invitació, un estímul per a tots nosaltres vers una vida cristiana més profunda i plena”. Així ha definit la congregació per a les causes dels sants el gran esdeveniment eclesial del 2011, juntament amb la Jornada Mundial de la Joventut. Parlem de la beatificació del papa Joan Pau-II que tindrà lloc el proper diumenge 1 de maig a Roma; un fet històric, per la rellevància del pontífex en la història recent de l’Església i també perquè és la primera vegada que un papa, Benet XVI, beatifica al seu més immediat predecessor. Fou també el papa actual qui va decidir que el pontífex només presidirà les canonitzacions, no les beatificacions. Doncs aquesta serà la segona vegada que Ratzinger fa una excepció a aquesta norma, després de la beatificació el setembre de 2010 del cardenal John Henry Newman a Birmingham. Repassem ara les diverses dimensions, des d’alló més material a allò més espiritual d’aquesta beatificació.
Col.lapse: s’esperen 2’5 milions de peregrins
En un primer acostament material a l’esdeveniment, la paraula més escaient és la de “col.lapse”: Roma viurà un acte grandiós que no es repetia des de les celebracions del Jubileu 2000. Fonts de la Santa Seu esperen que aquell dia s’acostin uns 2 milions i mig de peregrins fins al Vaticà per viure en directe aquest moment històric. A més, el col•lapse es multiplica al coincidir la data amb la commemoració del Dia del Treball, que té molta tradició a la capital italiana. Normalment el primer de maig atreu als carrers de Roma al voltant d’un milió de persones per participar en el tradicional concert de la plaça de San Giovanni.
La mobilització és impressionant, gairebé totes les diòcesis espanyoles organitzen peregrinatges fins a Roma. Només 24 hores després de l’anunci de la beatificació, tots els hotels del voltant del Vaticà van quedar sense habitacions lliures per aquella data. L’augment de preus dels bitllets d’avió per aquests dies i de les habitacions d’hotel assenyala la magnitud de l’acte: en aquests moments, destaca Iñaki Díez de TVE, s’està pagant fins a 330 euros per habitació i nit en un hotel de dues estrelles, i les reserves mínimes són de quatre nits. Els allotjaments alternatius en residències i cases de religiosos també es va quedar desseguida sense places. Ara moltes persones busquen un lloc a les localitats properes a Roma.
La Prefectura de la Casa Pontificia es va veure desbordada des del primer moment per peticions de bitllets, que com sabem són sempre gratuïts, per poder accedir a la beatificació, que venien de tot el món. La reacció fou decidir que no faran falta bitllets, tot i que hi hauran els habituals controls de seguretat per accedir a la plaça de Sant Pere i a les zones adjacents i recordar que “els bitllets concedits per la Prefectura de la Casa Pontifícia, en ocasió de les cerimònies pontifícies o d’audiències generals, són sempre gratuïts, i cap persona física o entitat pot pretendre cap pagament”. Aquest recordatori ve donat perquè s’han detectat per internet ofertes de venda de bitllets per accedir a la beatificació.
Els únics bitllets emesos seran per les autoritats civils, que prendran llocs reservats, però inclús per elles hi hauran restriccions. Com que es preveu una gran afluència de delegacions provinents de tot el món, a les ambaixades davant la Santa Seu se’ls ha comunicat algunes indicacions taxatives: en el cas que el qui presideixi la delegaciò sigui un cap d’Estat o de govern hi hauran assignats quatre llocs complementaris, sinó només dos.
Principals moments de la beatificació
El dissabte dia 30 d’abril hi haurà una vetlla de preparació al Circ Màxim de Roma. La preparació de la vetlla serà vers les 8 del vespre, i la celebració serà des de les 9 fins a 2/4 d’11 de la nit. Aquesta vetlla està organitzada per la diòcesi de Roma, de la que el difunt papa polac va ser bisbe, i la presidirà el cardenal Agostino Vallini, vicari general del Papa per la diòcesi de Roma. El Papa Benet XVI s’unirà a la celebració a través d’una connexió per vídeo.
El dia següent, a les 10 del matí tindrà lloc la beatificació a la Plaça de Sant Pere, presidida per Benet XVI. Aquesta celebració tindrà les característiques de tota beatificació: es llegirà una síntesi breu de la vida de Joan Pau-II i, seguidament, Benet XVI solemnement proclamarà el nou beat i serà desvelada la seva imatge que penjarà de la façana de la basílica, sens dubte els moments més especials. Després es venerarà una relíquia que serà portada a continuació.
Immediatament després de la cerimònia, es procedirà a la veneració de les relíquies de Joan Pau-II, que estaran col•locades a la Basílica de Sant Pere, davant de l’Altar de la Confessió, i que durarà mentre hi hagi afluència de fidels. El cerimonier pontifici, Guido Marini, ha declarat a Ràdio Vaticana que la caixa que conté les despulles de Joan Pau-II serà “oportunament adornada, ja que no es podrà veure el cos”. També afegeix que “els peregrins podran accedir per una breu veneració. S’ha pensat d’exposar el ferètre del nou beat a la basílica per afacorir un clima de recolliment i de pregària, de manera que els peregrins puguin fer aquest acte propi en un context autènticament religiós”.
El dilluns 2 de maig tindrà lloc una Missa d’acció de gràcies a la plaça de Sant Pere, presidida pel cardenal Tarsicio Bertone, secretari d’Estat. Després, sense participació de fidels, es procedirà a la tumulació de les restes de Joan Pau-II, en la basílica vaticana, a la Capella de Sant Sebastià.
El context de la beatificació
Ja en el funeral de Joan Pau-II van aparèixer entre el poble unes pancartes reclamant la seva canonització: “santo súbito”. Això expressa en aquells moments el sentiment de moltes persones respecte a Joan Pau-II, vam conèixer un sant en vida. Un de les persones més properes al difunt papa, l’exportaveu de la Santa Seu, Joaquín Navarro Valls, en una entrevista, s’ha unit recentment a aquesta opinió: “la beatificació és la confirmació d’allò que pensava llavors, que la seva vida era la d’una persona que estava essent santa perquè els sants, o ho són mentre viuen, o no ho seran mai”.
Navarro Valls no defuig algunes de les polèmiques recents que han pogut enfosquir aquesta beatificació. En primer lloc la que fa referència a l’aprovació del miracle necessari per a la beatificació, la de la curació de la malaltia de parkinson de la religiosa francesa Marie Simon Pierre. Aquesta curació “ha estat analitzada, estudiada i valorada amb un rigor mèdic extraordinari”.
Una altra polèmica és la del cas, tristement conegut, del fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel: algunes veus acusen a Joan Pau-II d’haver tapat el cas. Navarro Valls declara al respecte que “el procediment canònic contra Maciel es va iniciar durant el pontificat de Joan Pau-II tot i que Maciel públicament jurava que tot era una calumnia”. Aquest procediment va finalitzar en els primers mesos del pontificat de Benet XVI.
Joan Pau-II, un sant del nostre temps
Acabem fent una síntesi del que ha destacat de la figura de Joan Pau-II el decret per a la beatificació, un document certament curiós, de la congregació per a les causes dels sants, del passat 14 de gener:
1.- La seva aportació al Concili Vaticà II. El decret afirma que el jove arqubisbe de Cracòvia fou un dels pares conciliars més actius. Féu una aportació significativa a l’esquema XIII que després es convertiria en la Gaudium et Spes, i també a la Lumen Gentium. Wojtyla va portar a les aules conciliars tota la seva experiència “d’evangelització i de missió de l’Església, a Europa occidental, i sobretot la de l’ateisme totalitari a Polònia i en altres països del bloc soviètic”.
2.- La seva confiança a la Mare de Déu. El lema del seu pontificat, ‘Totus Tuus’ indica que Joan Pau-II es va dedicar totalment al servei del Senyor, per intercessió de la seva Mare. Aquesta va ser la raó de ser de tot el seu pontificat, els seus viatges internacionals i també els seus documents escrits.
3.- La guerra d’Iraq i el seu treball per la pau. Es destaquen tots els esforços que realitzà Joan Pau-II per evitar la guerra entre els Estats Units i l’Iraq, el 2003. Els seus encontres amb diplomàtics de primer nivell i l’enviaments dels cardenals Echegaray i Laghi a veure a Hussein i Bush, respectivament.
4.- El Jubileu de l’any 2000. No fou per Joan Pau-II, diu el decret, “un pretext per l’acció pastoral, sinó una realitat històrica que recorda la vinguda de Jesús de Natzaret i tot el que aquest esdeveniment històric ha portat amb ell, la redempció, el testimoni d’amor de Déu en la Creu i en la resurrecció, la vida de l’Església primitiva, el camí de salvació realitzat per el Salvador per el que ha introduït en la seva Església com un signe i instrument d’unitat interna amb Déu, així com de la família humana”.
5.- La juventut i les JMJ. Un fet curiós citat pel decret i que explica l’interés per Joan Pau-II per la “gent”, les persones concretes, no només per la ‘multitud que reunia”. Després de la missa de Varsòvia el 1991, Joan Pau-II es va adonar que els joves, en les zones més allunyades de l’altar, anaven i tornaven, bevien cervesa i cocacola. “Aquí hi hagut un canvi en la societat, no només ens hem de fixar en els primers llocs. Els vips estan sempre asseguts de la mateixa manera, però ‘els marges’ són importants i mereixen la nostra atenció”. Es destaquen les seves iniciatives per a la formació dels laics, amb la iniciativa de les Jornades Mundials de la Joventut com a punt fonamental. La constatació de treballar per la joventut, que continua Benet XVI, com ha expressat en el seu llibre La llum del món: “una nova generació arriba, amb nous problemes. La generació de finals dels seixanta, amb les seves peculiaritats, va venir i va marxar. Inclús la següent generació, més pragmàtica, ha envellit. Avui en dia ens hem de preguntar: “¿Com poder fer front a un món que es posa en perill i que moltes vegades el progrés es converteix en un perill?, ¿No hauriem de començar tot de nou des de Déu?”.
En l’entrevista abans citada, Navarro Valls també fa referència a la connexió que Joan Pau-II tingué amb els joves: “veuen el valor de la veritat en el seu missatge, tot i que és molt diferent del que escolten en els fòrums convencionals”, encara que a vegades, assenyala, no tinguin la força per viure el nivell ètic que proposen. L’analista jueu Tony Judt ha reconegut en un llibre de recent publicació que “el sorprenent poder d’atracció del difunt papa Joan Pau-II pels joves tant catòlics com no catòlics ens hauria de fer pensar: els éssers humans necessitem un llenguatge amb el que expressar els nostres instints morals”.
6.- La senzillesa de la seva oració. L’activitat frenètica del papa només se sostenia per una intensa vida de pregària, d’unió personal amb Déu. Es posen exemples de desaparicions del llavors cardenal de Cracòvia i després del papa en els seus viatges apostòlics, i com se’l trobaven amb intensa oració, a vegades a la nit.
7.- El seu testament. El va començar a escriure l’any 1979 i el modificava cada any durant els seus exercicis espirituals. Joan Pau-II era conscient del fet que estem vivint moments molt difícils de la història, i que el Successor de Pere té el deure de confirmar en la fe, però era igualment conscient de que l’aspecte més important va ser el de confiar en Déu.
8.- Déu, fonament de tots els nostres esforços. Aquest és un aspecte essencial, segons el decret, per “entendre més profundament la personalitat del nou beat per a l’Església. El fonament de tots els esforços de la nostra vida està en Déu. Estem rodejats per l’amor diví, pels resultats de la Redempció i la Salvació. Però s’ha d’ajudar a que s’arreli profundament en Déu mateix, hem de fer tot el possible per a que es realitzin actituds personals i socials arrelades en la realitat de Déu. Això requereix paciència, temps i la capacitat de veure-ho tot a través dels ulls de Déu”.
9.- La Divina Misericòrdia. L’any 2000 amb la canonització de Faustina Kowalska i amb la seva visita i consagració del nou santuari de Cracòvia, el 2002, Joan Pau-II consagrà el món a la Divina Misericòrdia afirmant: “es necessita la misericòrdia per fer que tota injustícia en el món acabi en el resplandor de la veritat. Per això avui, en aquest santuari, vull consagrar solemnement el món a la Misericòrdia Divina. Ho faig amb el desig ardent de que el missatge de l’amor misericordiós de Déu, proclamat aquí a través de santa Faustina, arribi a tots els habitants de la terra i ompli el seu cor d’esperança. Que aquest missatge es difongui des d’aquest lloc a tota la nostra estimada pàtria i al món. Tant de bò es compleixi la ferma promesa del Senyor Jesús: d’aquí té que sortir ‘la xispa’ que prepararà al món per la seva darrera vinguda”. Joan Pau-II fou testimoni d’aquesta Divina Misericòrdia i precisament serà beatificat el diumenge dedicat a aquesta devoció, el diumenge segon de Pasqua, de la Divina Misericòrdia.
(Publicat a la web de la revista Temes d'Avui el 5 de març de 2011)
