Són moltes les coses que ha deixat el pas de Sor Rosa per Igualada. Potser no serà una notícia de portada, però per una sèrie d’anys aquesta religiosa de mitjana edat ha compartit la vida, el goigs i les penes de la comunitat de l’asil, s’ha fet propera a tothom i ha gestionat amb traça la vida de l’equipament. Una persona que difícilment retornarà en tasca assistencial a Igualada, ha estat destinada a Logroño, però que durant uns anys ha format part de la vida de molta gent.
Enrere queden esdeveniments d’envergadura –la creu dels joves i l’acolliment de la JMJ; obres que han millorat notablement els equipaments de l’asil, l’obertura de la llar a molts voluntaris, alguns ben petits; un tracte afable i una gran personalitat cristiana i humana. Un record inesborrable.
Admirable la labor i la tasca de les ‘Hermanitas’, en les quasi 200 cases que tenen escampades per Europa i Amèrica –nou a Catalunya; totes amb una organització semblant i el que és més important, són veritables llars pels avis que hi viuen. A Igualada hi són des de la postguerra, en un magnífic edifici d’estil modernista de Joan Rubió i Bellver; la seva fundadora –Santa Teresa de Jesús Jornet- també tingué vincles amb la nostra comarca, fou mestra a Argençola i anava a confessar-se al santuari de la Pietat.
Es veu que algun dia un es va dirigir a una ‘hermanita’ i li digué – mare, jo ni per 1.000 euros faria la neteja que vostè fa dels avis. I la mare respongué – jo per 1.000 euros tampoc. La seva vocació és un exemple concret de la caritat i misericòrdia cristiana, ben a prop nostre.
